El Senyor-Déu modelà l’home amb pols de la terra, li bufà a la cara per fer-li entrar un alè de vida, i es convertí en un ésser animat. Llavors el Senyor-Déu plantà un jardí a Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil totes les varietats d’arbres que fan goig de veure i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal.
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.» La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que si un dia en menjàveu se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal.» La dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d’adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se’ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s’adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se’n faldars.

Gn 2,7-9; 3,1-7

Salm Responsorial

Sl 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar.
[Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. És veritat: el do de Déu no es pot ni comparar amb tot allò que va venir per haver pecat un sol home: el judici d’un de sol tingué per desenllaç una condemna, mentre que el do de la gràcia fa justos els homes després de moltes caigudes.]
Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d’ell, amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol, que és Jesucrist. Per tant, així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït aquell home sol, els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.

Rm 5,12-19

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»
Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”.»
Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.» Llavors li diu Jesús: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.»
Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.

Mt 4,1-11

"Les temptacions de Jesús"

Subratllem els trets de la redacció de Mateu. Primer, posa un accent en el dejuni de Jesús. No no més quaranta dies sinó també quaranta nits. Com Moisès en l’Horeb (Ex 34,28; Dt 9,9-18), o també com la tornada del camí d’Elies (1Re 19,2-8). Tanmateix, a Mateu no s’esmenta la proximitat de Déu (com amb Moisès), ni tampoc l’assistència miraculosa que rep Elies (pa i aigua pel camí). Després del dejuni, Jesús té gana. Aquí apareix el temptador (literalment, el que vol apartar del camí): «ja que ets el fill de Déu». La temptació és més subtil del que sembla: «ja que tens aquest poder...» La resposta de Jesús no solament remarca que «l’home no viu només de pa» (com en Lluc), sinó que, seguint la cita del Deuteronomi, afegeix: «de tota paraula que surt de la boca de Déu», de fer la voluntat de Déu que és la justícia, el nucli de la seva vida.
La segona temptació de Jesús en Mateu és al temple de Jerusalem. La temptació sembla anticipar l’escena de Getsemaní. També aquí Jesús diu clarament que el camí de la passió no s’ha de bandejar cridant les legions d’àngels del seu Pare (Mt 26,53). Però també ens avancem a l’escena del calvari: «si ets el fill de Déu, baixa de la creu» (Mt 27,40). Les temptacions no són puntuals, acompanyen Jesús tota la vida (cf. He 2,18; 4,15). El que dóna la clau de la resposta de Jesús és també aquí un text del Deuteronomi: «no temptaràs el Senyor, el teu Déu». Estem en línia amb la voluntat de Déu.
La tercera temptació, dalt d’una muntanya, a la vista de tots els reialmes de la terra, és la més grollera: posar-se al servei de Satanàs per dominar el món. Jesús respon amb un text molt proper al Xemà, la gran pregària jueva d’aleshores i d’ara: «Escolta, Israel, el Senyor, el teu Déu és un Déu únic...» (Dt 6,4). Les temptacions són adreçades a Jesús com a «fill de Déu». Jesús és Messies en tant que és el Fill de Déu. I cal notar el to positiu de les respostes de Jesús: «està escrit». En contrast amb el vell Israel, Jesús ha vençut les temptacions del desert.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 2ª. El dia del Judici Final

Segon vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 2ª "El dia de Judici Final". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
 L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.

El Messies de Händel HV 56

Llista de reproducció dels vídeos de la primera part del Messies de Händel. El naixement

Llista de reproducció dels vídeos de la segona part del Messies de Händel. La passió

Llista de reproducció dels vídeos de la tercera part del Messies de Händel. La resurrecció